Quins són els factors que afecten la retenció d’aigua de l’èter de cel·lulosa?

Els èters de cel·lulosa, com la metil cel·lulosa (MC) i la hidroxietil cel·lulosa (HEC), s’utilitzen habitualment com a agents de retenció d’aigua en materials de construcció com morters basats en ciment i guixos a base de guix. La retenció d’aigua d’èters de cel·lulosa pot estar influenciada per diversos factors:

1. Estructura química: l'estructura química dels èters de cel·lulosa afecta les seves propietats de retenció d'aigua. Per exemple, l’hidroxietil cel·lulosa (HEC) presenta normalment una major retenció d’aigua en comparació amb la metil cel·lulosa (MC) a causa de la presència de grups d’hidroxietil, que milloren la capacitat d’unió d’aigua.
2. Pes molecular: els èters de cel·lulosa de pes molecular més elevat solen tenir millors propietats de retenció d’aigua perquè formen xarxes d’enllaç d’hidrogen més extenses amb molècules d’aigua. Com a resultat, els èters de cel·lulosa amb pesos moleculars més elevats generalment conserven aigua amb més eficàcia que els que tenen pesos moleculars inferiors.
3. Dosi: la quantitat d’èter de cel·lulosa afegida al morter o a la barreja de guix afecta directament la retenció d’aigua. L’augment de la dosi d’èter de cel·lulosa generalment millora la retenció d’aigua, fins a un cert punt en què pot ser que l’addició no pugui millorar significativament la retenció i podria afectar negativament altres propietats del material.
4. Mida i distribució de partícules: La mida de les partícules i la distribució dels èters de cel·lulosa poden influir en la seva dispersibilitat i efectivitat en la retenció d’aigua. Les èters de cel·lulosa finament amb una distribució uniforme de la mida de partícules tendeixen a dispersar -se de manera més uniforme en la barreja, donant lloc a una retenció d’aigua millorada.
5. Temperatura i humitat: les condicions ambientals, com la temperatura i la humitat, poden afectar la hidratació i la retenció d’aigua d’èters de cel·lulosa. Les temperatures més elevades poden accelerar el procés d’hidratació, provocant una absorció d’aigua més ràpida i reduint potencialment la retenció d’aigua. Per contra, les condicions d’humitat baixa poden afavorir l’evaporació i disminuir la retenció d’aigua.
6. Tipus de ciment i additius: el tipus de ciment i altres additius presents a la barreja de morter o guix poden interactuar amb èters de cel·lulosa i influir en les seves propietats de retenció d’aigua. Alguns tipus de ciment o additius poden millorar o inhibir la retenció d’aigua en funció de la seva compatibilitat química i la seva interacció amb els èters de cel·lulosa.
7. Procediment de barreja: el procediment de barreja, incloent el temps de barreja, la velocitat de barreja i l’ordre d’addició d’ingredients, pot afectar la dispersió i la hidratació d’èters de cel·lulosa a la barreja. Les pràctiques adequades de barreja són essencials per assegurar una distribució uniforme d’èters de cel·lulosa i optimitzar la retenció d’aigua.
8. Condicions de curació: Les condicions de curació, com ara el temps i la temperatura de curació, poden afectar la hidratació i la retenció d’aigua d’èters de cel·lulosa al material curat. És necessari un guarit adequat per permetre als èters de cel·lulosa hidratar-se i contribuir a la retenció d’aigua a llarg termini en el producte endurit.

Tenint en compte aquests factors, els professionals de la construcció poden optimitzar l’ús d’èters de cel·lulosa com a agents de retenció d’aigua en formulacions de morter i guix per aconseguir característiques de rendiment desitjades com la treballabilitat, l’adhesió i la durabilitat.