La distinció de calci orgànic i calci inorgànic

La distinció entre calci orgànic i calci inorgànic rau en la seva naturalesa química, font i biodisponibilitat. Aquí teniu un desglossament de les diferències entre els dos:

Calci orgànic:

1. Naturalesa química:
   • Els compostos orgànics de calci contenen enllaços carboni-hidrogen i es deriven d'organismes vius o de fonts naturals.
   • Alguns exemples inclouen citrat de calci, lactat de calci i gluconat de calci.
2. Font:
   • El calci orgànic s'obté normalment d'aliments d'origen vegetal, com ara verdures de fulla verda (col rizada, espinacs), fruits secs, llavors i determinades fruites.
   • També es pot obtenir de fonts d'origen animal com els lactis (llet, formatge, iogurt) i peixos amb ossos comestibles (sardines, salmó).
3. Biodisponibilitat:
   • Els compostos orgànics de calci generalment tenen una biodisponibilitat més alta en comparació amb les fonts inorgàniques, el que significa que són més fàcilment absorbits i utilitzats pel cos.
   • La presència d'àcids orgànics (per exemple, àcid cítric, àcid làctic) en aquests compostos pot millorar l'absorció de calci als intestins.
4. Beneficis per a la salut:
   • El calci orgànic de fonts vegetals sovint inclou beneficis nutricionals addicionals, com ara vitamines, minerals, antioxidants i fibra dietètica.
   • El consum d'aliments orgànics rics en calci com a part d'una dieta equilibrada dóna suport a la salut òssia general, la funció muscular, la transmissió nerviosa i altres processos fisiològics.

Calci inorgànic:

1. Naturalesa química:
   • Els compostos de calci inorgànics no tenen enllaços carboni-hidrogen i normalment es sintetitzen químicament o s'extreuen de fonts no vives.
   • Alguns exemples inclouen carbonat de calci, fosfat de calci i hidròxid de calci.
2. Font:
   • El calci inorgànic es troba habitualment en dipòsits minerals, roques, petxines i formacions geològiques.
   • També es produeix àmpliament com a suplement dietètic, additiu alimentari o ingredient industrial mitjançant processos químics.
3. Biodisponibilitat:
   • Els compostos inorgànics de calci generalment tenen una biodisponibilitat més baixa en comparació amb les fonts orgàniques, el que significa que són absorbits i utilitzats de manera menys eficient pel cos.
   • Factors com la solubilitat, la mida de les partícules i les interaccions amb altres components de la dieta poden influir en l'absorció de calci inorgànic.
4. Beneficis per a la salut:
   • Tot i que els suplements de calci inorgànic poden ajudar a satisfer les necessitats diàries de calci, és possible que no proporcionin els mateixos beneficis nutricionals que les fonts orgàniques.
   • El calci inorgànic es pot utilitzar en diverses aplicacions industrials, com ara l'enfortiment d'aliments, tractament d'aigua, productes farmacèutics i materials de construcció.

• El calci orgànic es deriva de fonts naturals, conté enllaços carboni-hidrogen i normalment és més biodisponible i nutritiu en comparació amb el calci inorgànic.
• El calci inorgànic, en canvi, es sintetitza químicament o s'extreu de fonts no vives, no té enllaços carboni-hidrogen i pot tenir una menor biodisponibilitat.
• Tant el calci orgànic com el inorgànic tenen un paper important a l'hora de satisfer les necessitats dietètiques de calci, donar suport a la salut òssia i complir diverses aplicacions industrials. No obstant això, generalment es recomana consumir una dieta equilibrada rica en fonts de calci orgànic per a una salut i una nutrició òptimes.