Cel·lulosa polianiònica (PAC) i carboximetil cel·lulosa sòdica (CMC)

Cel·lulosa polianiònica (PAC) i carboximetil cel·lulosa sòdica (CMC)

La cel·lulosa polianiònica (PAC) i la carboximetil cel·lulosa sòdica (CMC) són tots dos derivats de cel·lulosa àmpliament utilitzats en diverses indústries per les seves propietats espessidores, estabilitzadores i reològiques. Tot i que comparteixen algunes similituds, també tenen diferents diferències quant a estructura química, propietats i aplicacions. Aquí teniu una comparació entre PAC i CMC:

  1. Estructura química:
    • PAC: La cel·lulosa polianiònica és un polímer soluble en aigua derivat de la cel·lulosa mitjançant la introducció de carboximetil i altres grups aniònics a la columna vertebral de la cel·lulosa. Conté múltiples grups carboxil (-COO-) al llarg de la cadena de cel·lulosa, la qual cosa la fa altament aniònica.
    • CMC: la carboximetil cel·lulosa sòdica també és un polímer soluble en aigua derivat de la cel·lulosa, però experimenta un procés de carboximetilació específic, donant lloc a la substitució de grups hidroxil (-OH) per grups carboximetil (-CH2COONa). CMC normalment conté menys grups carboxil en comparació amb PAC.
  2. Naturalesa iònica:
    • PAC: la cel·lulosa polianiònica és altament aniònica a causa de la presència de múltiples grups carboxil al llarg de la cadena de cel·lulosa. Presenta fortes propietats d'intercanvi iònic i s'utilitza sovint com a agent de control de filtració i modificador de reologia en fluids de perforació a base d'aigua.
    • CMC: la carboximetil cel·lulosa sòdica també és aniònica, però el seu grau d'anionicitat depèn del grau de substitució (DS) dels grups carboximetil. El CMC s'utilitza habitualment com a espessidor, estabilitzador i modificador de viscositat en diverses aplicacions, com ara aliments, productes farmacèutics i productes de cura personal.
  3. Viscositat i reologia:
    • PAC: la cel·lulosa polianiònica presenta un comportament d'aprimament de viscositat i cisalla elevada en solució, la qual cosa la fa eficaç com a espessidor i modificador de reologia en fluids de perforació i altres aplicacions industrials. El PAC pot suportar altes temperatures i nivells de salinitat que es troben en les operacions de camps petroliers.
    • CMC: la carboximetil cel·lulosa sòdica també presenta propietats de modificació de la viscositat i la reologia, però la seva viscositat sol ser més baixa en comparació amb la PAC. CMC forma solucions més estables i pseudoplàstiques, la qual cosa la fa adequada per a una àmplia gamma d'aplicacions, com ara alimentació, cosmètics i productes farmacèutics.
  4. Aplicacions:
    • PAC: la cel·lulosa polianiònica s'utilitza principalment a la indústria del petroli i el gas com a agent de control de filtració, modificador de reologia i reductor de pèrdues de fluids en fluids de perforació. També s'utilitza en altres aplicacions industrials, com ara materials de construcció i remediació ambiental.
    • CMC: la carboximetil cel·lulosa de sodi té diverses aplicacions en diverses indústries, com ara aliments i begudes (com a espessidor i estabilitzador), productes farmacèutics (com a aglutinant i desintegrant), productes per a la cura personal (com a modificador de reologia), tèxtils (com a agent d'encolat) , i la fabricació de paper (com a additiu del paper).

mentre que tant la cel·lulosa polianiònica (PAC) com la carboximetil cel·lulosa sòdica (CMC) són derivats de la cel·lulosa amb propietats aniòniques i aplicacions similars en algunes indústries, tenen diferents diferències quant a estructura química, propietats i aplicacions específiques. El PAC s'utilitza principalment a la indústria del petroli i el gas, mentre que CMC troba àmplies aplicacions en alimentació, productes farmacèutics, cura personal, tèxtils i altres indústries.


Hora de publicació: 11-feb-2024